miércoles, 26 de marzo de 2014

Cròniques d'un món de somni- Capítol 12

Derrotem Sabina!
Bé... érem en un moment crític. Vam decidir que jo em disfressaria de fada malvada i que la resta de la patuleia es disfressarien dels meus criats... quin cangueli...
Després...


Jo: Tum-tum-tum! Deixeu-me passar, capsigranys podrits! (hehe, imitacions malvades.)
Mestressa del Catau: Què vols, fadota?
Jo: Deixeu-me entrar a mi i a la patule... vull dir, als meus criats!
Mestressa del Catau: Abans, respon-me. QUI SÓC JO?
Camila: Deixeu passar a la nostra ama i a nosaltres!
Maria: Si no, ja veuràs! Com quan la Pau... vull dir l'ama va donar un cop al Moha!
Jo: Ets la Mestressa del Catau de les Fades Obscures, subespècie de fetillera esdentegada!
Mestressa del Catau: D'acord, passeu. *grunyit*


Uf, ben poquet va faltar...
Vam entrar, i tot després vam veure a una fada que duia un penjoll màgic.
Era ella...
Era Sabina!
Sabina va dir que "no s'empassaria tal mentida, que érem els llegendaris Amics de Cornèlia i que ens derrotaria en una lluita final".


Zoyci: Tu, fada impura, rebràs el pes de l'amistat de la mà de tots nosaltres!
Starlet: Olè, Zoyci!
Gisela Solé: Ja veuràs. La Paula ens donarà la senyal, atacarem... i estabornida et deixarem!
Jo: Ja ho dius bé, Gisela!
Paula Serra: Prepara't, Sabina...
Sabina: Ha, ha, ha! No aconseguireu derrotar-me!
Jo: Ah no?


Tots vam cantar una cançó preciosa que parlava de l'amistat, l'amor, la justicia, la bondat i la caritat, i sobretot de Cornèlia i sobre com la volíem ajudar.
Després Sabina començà una transformació...
La seva cara es va endolcir, el seu vestit va passar a ser de colors clars i les ales van tornar a ser lluminoses. Sabina s'estremí, i amb una última expressió de maldat, va cridar:


-No, no em vull tornar bona! NOOOOOOOO!


Però de sobte, aquell crit desafinat es va convertir en una exclamació harmoniosa!


-Oooohhhhhh!


Sabina s'apartà les mans de la cara. Ara era una fada bona. Que bé!


Sabina: Gràcies per salvar-me. Ara no em diré Sabina, que en llengua fàdica significa "perversa", sinó Sibil·la, "justícia", ja que en el meu cor ara hi ha amor i justícia!


Sibil·la (abans anomenada Sabina) ens donà les gràcies. Vam continuar a través de la Torre de la Por... per derrotar Eclipsi i salvar Cornèlia!


FI DEL CAPÍTOL 12...

No hay comentarios:

Publicar un comentario