Just abans d'entrar als Pantans Vermells, ens van dur a una plaça. La nostra "guia", Amalia Amatent, ens va dir:
Amalia: Aquesta és la Plaça de la Discòrdia. Els habitants de Gibblestomp i Stumblegimp estan discutint, perquè els seus alcaldes respectius... bé, han discutit.
Camila: Noies, aquesta gent no para de cridar. Quin mal d'orelles!
Gisela Solé: Uhhh! Les discussions entre ciutats veïnes em dónen mal rotllo.
Penélope: Calleu! Calleu...! CALLEU! Ai, no m'escolten...
Jo: Noies, conec a l'alcalde de Gibblestomp. L'única manera de que la discussió acabi, és que ell faci el "Baile de Arrepentimiento de Stumblegimp". Aquí teniu la lletra:
Cuando insultas a un stumblegimpiano,
te ves como un monstruo del pantano.
Este baile bailarás.
Mándale una carta a un chimpancé,
bajo el mar un cuadro píntate,
niégate en Francia a hablar en francés.
(¿Creen que yo hablaré francés?
¡Yo no hablaré en francés!
¡Nueve!)
Malabares con cerditos hace un chef,
esta canción acabaré y confiaré en tu honradez.
Y ahora aquí siéntate.
¡Porque estás cansado!
El meu amic alcalde va realitzar aquella DANSA ABSURDA amb mi, i l'alcalde de Stumblegimp es va disculpar amb ell.
I vam arribar de nou a l'entrada dels Pantans Vermells.
Starlet: Heus aquí els Pantans Vermells!
Xènia i Maria: Oh...!
Alli: Quin lloc tan fastigós.
Jo: Noies, amiguetes meves, ja vaig travessar aquests pantans una vegada. Jo us guiaré!
Ens vam començar a guiar per aquell paratge desolat, fastigós, pudent i pantanós...
Fins que vam veure alguna coseta estranya...
FI DEL CAPÍTOL 5...
No hay comentarios:
Publicar un comentario