Ja havíem arribat al començament de la Frontera del Temps-Espai, i vam veure un rètol, que deia "Camí de les Set Passes".
Penélope: Uh, uh, sembla que hem de fer cas a aquest amiguet rètol...
Ruletta: Ja. Aquí diu "amb els ulls vendats, set passes donaràs, endarrere les faràs, i al País del Temps arribaràs!".
Jo: *g-glubs*
No m'atrevia a dir-lis que tenia PÀNIC en aquell precís moment! Però vam fer-ho. Tots ens vam vendar els ulls (un, dos, tres), vam anar cap al camí (quatre, cinc, sis), i vam prometre que ens en sortiríem (set, vuit, nou!).
Vaig anar fent d'allò més bé, però... quan estava a punt de donar la setena passa, vaig recular.
Starlet: Què et passa Paula?
Jo: T-tinc por! Tinc por de caaaureeee!
Camila: Va, que ja hi som. Només falteu l'Starlet i tu!
Jo: *glubs* D'acord.
Vaig donar la setena passa... i vaig caure!
Vaig caure, caure, caure... amb tota la patuleia, cap al fons del barranc...
Vam veure una porta, amb forma de rellotge de sorra. Espantats, ens vam adonar que anàvem cap a la part central del rellotge! AHHHHHHH!!!
Aleshores vam escoltar una cançó, que deia:
Si pur és el teu cor
si és ple d'amor
Aleshores podràs viatjar
i al País del Temps podràs arribar!
Però si el que t'empeny és la curiositat
o encara pitjor, l'aviditat,
aquí baix per sempre romandràs
fins que te'n penediràs!
Bé, doncs la patuleia i jo ens vam concentrar en tot l'amor que teníem, en que volíem salvar Cornèlia!
Després, en arribar a la part central, la vam pasar com si res.
Starlet va anunciar:
-Heus aquí el País del Temps!
FI DEL CAPÍTOL 9...
No hay comentarios:
Publicar un comentario