Un cop vam sortir del bosc de les Set Bandoleres, Starlet ens va anunciar:
Starlet: La nostra següent parada és el Roserar Encantat, on tot és possible, el millor i el pitjor!
Penélope: Ala! Aquest lloc sembla fantàstic.
Maria: Noies, serà millor, oi?
Camila: No et preocupis, Maria. La Paula ha viatjat aquí abans i ens guiarà.
Xènia: Això, això!
Jo: Ara us interpretaré la cançó del Roserar Encantat:
Tral·laré, tral·larà, qui tot ho vol, res no tindrà!
Entre punxes i roses de foc,
tot canvia, és com un joc!
La Senyora del Roserar podrà
dar o prendre a qui voldrà!
Tral·laré, tral·larà,
qui tot ho vol, res no tindrà!
Les noies, Starlet i jo vam disfrutar molt d'aquell moment...
Vam arribar a la nostra destinació: el Roserar Encantat!
Gisela Hernández: Uau!
Alexandra: Quin lloc tan bonic!
Afaf: Jo vull passar per aquí!
Jo: Noies, seguiu-me.
Una velleta va demanar ajuda a un comerciant, el qual va denegar-li. Vam sentir que la velleta deia:
Que pugueu rebre mil vegades això que m'heu donat...
Ruletta (indignada): Vingui aquí, senyora! Compartirem amb vostè el nostre menjar!
Alli: Posi's còmoda...
Gisela Solé: Benvinguda!
Júlia: Tingui, li presto la meva jaqueta.
Paula Serra: Hola, hola!
Alba: Com està vostè?
Starlet: Quina injustícia ha acabat de cometre aquell home.
Jo: Això mateix!
Velleta: Gràcies, noies. Princeseta Starlet... Que pugueu rebre mil vegades això que m'heu donat...
Un remolí de roses vermelles va envoltar la velleta, la qual es transformà en una jove dama. Els seus cabells, llargs i ondulats, eren rossos, i tenien roses trenades per tots costats.
Senyora del Roserar: Sóc la Senyora del Roserar Encantat, on tot és possible, el millor i el pitjor... ara, rebreu el tracte que us mereixeu!
Es va dirigir al comerciant i, amb un to de veu greu i amenaçant, li va dir:
Senyora del Roserar: Què m'heu donat? Res! Doncs així, REBREU MIL VEGADES RES!
El comerciant, al qual li havien desaparegut les robes, va córrer a amagar-se darrere un roser.
Senyora del Roserar: En quant a vosaltres, noies... rebreu mil vegades tot això que m'heu donat.
Abans que ens poguéssim donar compte, estàvem a la sortida del Roserar Encantat, amb regals fets per la Senyora del Roserar.
I vam marxar... cap als Pantans Vermells!
FI DEL CAPÍTOL 4...
No hay comentarios:
Publicar un comentario