Als Pantans Vermells
Vam entrar. Era una extensió enorme de pantans, vegetació insignificant, com arbres mig podrits (ecs!) i pudenta. Vam veure una noia ploriquejant:
Camila: Hola!
Maria: Per què plores?
Júlia: Això mateix...
Penélope: Què et passa?
Jo: Hola, amiga. Va, deixa de plorar. Ja se't passarà. Per cert, com et dius?
Zoyci: Em dic Zoyci!
Jo: Hola, Zoyci.
Gisela Hernández: Per què plores, Zoyci?
Zoyci: Estava buscant la sortida dels pantans amb els meus amics, i els perdo de vista! Buaa! Vull tornar amb ells! Al menys que en Kunzy em vingui a fer costat!
Xènia: Starlet, vine. Mira-la.
Starlet: La Zoyci!
Zoyci: Starlet...
Afaf: Noies, mireu...
Uns nois que pel que sembla anaven apressats, van venir, i un d'ells ens va preguntar per una tal Zoycite.
Jo: Ho sento, no conec cap Zoycite.
Alli: Qui sou, per cert?
Jade: Em diuen Jade, sóc amic de la Zoycite. Anàvem passejant, i la perdem de vista en un instant.
Ruletta: Jade, i has pensat en dir-li al de la capa que utilitzi el GPS?
Jade: No...
Gisela Solé: Mira, crida'l.
Alexandra: Sí, sí, sí!
Jade: Eo, Kunz!
Kunzy: Digue'm, Jade...
Jade: Mira, utilitza el GPS.
Zoyci: Qui són?
Jo: Ni idea, Zoyci, amiga.
Jade: Zoycite?
Zoyci: Jade? Ets tu??
Paula Serra: Un moment! Així que ella és la noia que heu estat buscant...
Alba: Tu, tu! El de la capa!
Kunzy: Digue'm Kunzy. Què vols?
Camila: Kunzy, mira aquesta noia. La coneixes?
Kunzy: Sí... és la meva Zoyci! Vine, petita! On t'havies ficat?
Eo, eo, eo! Paren las máquinas! Havia sentit bé? Aquell tipus anomenat Kunzy havia dit la meva Zoyci? Potser... nooo! O sí...?
Maria: Ooooohhhhh! Que mono! Si estan enamorats!
Totes excepte la Maria: EHHHHH?????
Júlia: Ahhh, ja ho entenc! Estava nerviós perquè la Zoyci era la seva parella des del principi!
Totes excepte la Júlia: AAAHHHH!
Vam continuar amb els nostres quatre amics (la Zoyci, en Kunzy, en Jade i en Nephi) pels Pantans. Ens vam trobar... un follet i una fada!
Elisenda: Hola, em dic Elisenda. Sóc una fada dels pantans. Ell és el meu germà bessó, un follet dels pantans.
Jo: Com et dius, amiguet follet?
Tric: Els follets i les fades dels pantans tenim caprici, cada dia canviem de nom i d'ofici! Avui em dic Tric, demà potser Cric, fins i tot Mentiderot o si no Saltimbanqui, o què me'n dieu del Petardot que rima amb Verdot, o Tiquismiquis o el Verdnoempiquis?
Elisenda: Bah, no el facis cas. En veritat, el que ha dit primer és verídic.
Vam continuar fins a la sortida. Ens vam acomiadar de l'Elisenda (molt amable, per cert) i d'en Tric (que no va parar de fer bromes pesades durant el viatge), i vam continuar... cap al Bosc Emboirinat!
FI DEL CAPÍTOL 6...
No hay comentarios:
Publicar un comentario